En els darrers anys el meu treball pictòric s'ha desenvolupat en la repetició i el ritme, buscant l'aspecte expansiu i lúdic de les peces, estenent-se en nous formats, com els puzles.
Les pintures i dibuixos s'han ramificat per la paret com quelcom viu i juganer mitjançant els políptics. Aquests permeten expressar amb més exactitud el dinamisme, la radiació, el ritme... I el més important, l'aparició de lligams que s'estableixen entre les diverses peces del conjunt, una responent a l'altre, completant-se, alhora que omplen de més complexitat l'objecte creat.
I el políptics s'han convertit en quelcom viu. Mitjançant la reconstrucció i reconfiguració constant de la pròpia peça, aquesta mostra les infinites possibilitats de composició i d'unió sense que n'hi hagi cap de definitiva.
La cistella està buida.